El Racó de l'Entrenador


Fa temps que teníem en ment dedicar un lloc de la web, als nostres entrenadors. Ells planten la llavor dels futurs jugadors/es del nostre club i hem de cuidar la seva motivació i la seva formació, com a inversió de futur.

 

Aquí penjarem notícies trobades a internet com a suggeriment per vosaltres, o simples eines d'inspiració. Espero que participeu i comenteu per fer d'aquesta secció, un lloc viu


Nova Temporada, noves entregues

Encetem nova temporada i, amb ella, noves entregues d'aquest Racó de l'Entrenador. La idea continua sent la mateixa, portar notícies del vostre interès. Deixeu la vostra opinió i proposeu temes, a xarxessocialsbnb@gmail.com. Tots en sortirem guanyant.


IMPORTÀNCIA I PLANIFICACIÓ DE L'ESCALFAMENT A L'ESPORT

Aquí us deixo un article, de FYC que explica la importància de preparar el cos i la ment, per l'exercici físic que estem a punt de fer.

 

Cliqueu la foto i el podreu llegir sencer.


TIR DE VELOCITAT DEL PARTIT

T'has preguntat per què en un partit tens menys efectivitat que en un entrenament?

 

En el següent article de JS Pro Basket trobaràs una possible raó.

 

Fes clic a la foto i llegeix l'article sencer.


L'ideari de l'entrenador/a

Cada entrenador té les seves idees, les seves fórmules sobre el bàsquet. Principis que el defineixen i que modelen l'equip que porten.

 

Aquest article de I am Winners ens dóna la seva opinió. Quina és la teva?

 

Fes clic a la foto i el podrà llegir sencer.


Acompañando al jugador a cruzar su frontera


Fes clic a la foto i podràs llegir l'article sencer de Fullbasket

“No existe gran talento sin gran voluntad” (Honoré de Balzac)


COMO NO DEBERIAS TIRAR EN BALONCESTO


Hi ha molts articles que parlen de la manera perfecta per llançar la pilota. Aquest article us parla de com NO heu de llançar.

 

Fes clic a la foto i el podràs veure sencer.


Els entrenadors que ajuden


Existeixen entrenad@rs que ajuden els jugad@rs, i entrenad@rs que s'ajuden a sí mateixos. Quina mena d'entrenad@r ets?

 

Fes click a la foto i llegeix l'article dels nostres amics de Winners.


L'EXCUSA


"raó o argument amb que es justifica un determinat comportament o errada"

Interessant reportatge de WINNERS. Fes click a la foto i el podràs llegir sencer.



 

El Bàsquet com un mitjà



 

Trabajar mucha táctica en formación para esconder la falta de trabajo de técnica individual es como ....

 

 

Fes clic aquí, si vols saber com acaba la cita


 

 

LA MAGIA OCURRE EN EL APRENDER NO EN EL SABER

 

 

 

Pots llegir aquí tot l'article


Bàsquet amb els meus ulls


Introducció per Isabel Reyes

Ara que està acabant la temporada és temps de fer balanç del que hem fet. Posem a una balança els nostres propòsits inicials i observem on hem arribat. Si som massa benèvols, donarem la llista per ben executada, si som massa exigents, pensarem que ho podríem haver fet millor.

 

Us porto una mostra del treball dels nostres tècnics del Mini masculí (Aldo Martín i Dani Caler). Ells van fer una aposta per sentar unes bases sòlides en el seu equip. Van triar el camí difícil, el de la formació com un tot i no només com a esportistes. No sempre s'entén aquesta labor, però és la més positiva a llarg termini.

 

Ells, van donar la paraula als seus nois i aquí teniu els resultats. Espero que us agradi

BÀSQUET AMB ELS MEUS ULLS

MINI MASCULÍ  TEMPORADA 15/16

 

’La idea és plasmar sensacions i vivències dels nens sobre la temporada, per saber el que han sentit, com es senten i com seguir evolucionant’’

                                                                        Aldo Martín / Dani Caler

 


Aques any m’he sentit bé i molt a gust. He après molt i també m’he divertit molt. Quant m’equivocava m’animaven i em donaven ànims. En aquest equip no anme molt bé a la lliga però ens és igual, el que ens importa és millorar i no ‘’guanyar’’. El que no m’ha agradat és la intensitat als entrenos i als partits. I m’agradaria que treballessim una mica més els passes. Però el que més m’agrada és el companyerisme que té aquest equip.

 

Max Gaspà


Aquest any ha estat molt alegre intens i trist, i he sentit esforç en l'equip. Per la meva experiència m'han agradat les activitats en els entrenaments. He vist companyerisme. Tots estem units.

1,2,3 UNBUNTU

 

Pau Ponz


El Dani i l'Aldo m'han ensenyat que a la vida s'ha de tenir educació, companyerisme, esperança i confiança. I tots els exercicis serveixen per tot.

                                                                                                                 Lucas Martínez


Crec que ha estat un any que es pot recordar anys, però tampoc sense pasar-nos. M’agradaria poder tenir mínim tres victòries, però això encara es pot millorar.

A mi m’ha semblat bé el fet de fer a les llibretes els deures dels valors, però és una mica estrany perquè mai ho havia fet. Hi ha hagut conflictes que els hem superat, com per exemple una baralla per una pilota.

Ens han ensenyat a que el bàsquet no és només un esport, és una vida nova per poder gaudir i tenir companyerisme amb tots els rivals amb els que ens enfrontem.

Durant aquesta temporada he après a fer jugada de poste i a defensar en equip. He de practicar més la tècnica individual i control de pilota. També les entrades per l’esquerre.

Com a equip crec que hem de treballar més la possessió, els passes, i aprendre a moure’ns pel camp.

Crec que l’Aldo i el Dani han estat uns boníssims entrenadors, per això, crec que es mereixen un fort aplaudiment.

 

 

Àlex Molina 



Article: 7/04/2016

Els Golden State Warriors han revolucionat el bàsquet

Amb aquest titular tan prometedor comença el següent article que us porto, del Wall Street Journal. Fan tota una dissecció d'aquest fenomen del moment. Com l'equip executiu dels Warriors van arribar a la conclusió que la línia de 3 punts estava infrautilitzada i van facilitar que Stephen Curry l'explotara.

 

Podeu llegir tot l'article, clickant aquí

 

Que gaudiu de la lectura!!! 


Article: 20/03/2016

Eines o Recursos per optimitzar tasques d’un Director Tècnic


Interessant article de l'àrea de formació de la Federació Catalana de Bàsquet, adreçada a directors tècnics i entrenadors, per facilitar la feina de planificació i comunicació de la seva tasca.

 

Seguiu l'enllaç per obtenir tota la informació:

(https://docs.google.com/presentation/d/1lAYSSCCfUgL7ryyzOd500JpGzg18Bi-adofeo-WQydo/edit#slide=id.p)


Article: 18/02/2016

 

“¿Qué es más importante en la formación, la técnica o la táctica?”, por Gabo Loaiza

 

"...El baloncesto es una cadena constante de toma de decisiones, por tanto se hace indispensable que la aplicación de la técnica se haga en un contexto más o menos real de juego pues de ese modo, el niño ve el qué, el porqué, el cuándo y el cómo utilizar un determinado recurso."

 

Fes click aquí, si vols continuar llegint l'article.

 

 


Article: 12/02/2016


Per continuar amb el perfil de les dues últimes enquestes, m'han proposat aquest article que ens intenta explicar, a parer de l'autor, quins són els 3 mites que ens impedeixen portar a terme la part educativa de l'esport, malgrat tenir-la tan clara.

 

Espero el gaudiu!

 

"Si todos tenemos tan clara la importancia de la parte educativa del deporte ¿por qué nos es tan difícil llevarla a cabo?"

 

https://rafamartinezgallego.wordpress.com/2016/01/31/3-mitos-que-destrozan-el-deporte-de-los-ninos/

 


Article: 21/01/2016


Interessant article que ens dóna la recepta de com fer un entrenament de bàsquet, més divertit.

 

 

 

8 Reasons Why You MUST Use Small-Sided Games


L'EXPLICACIÓ D'UN ADÉU

Carta de l'extrenaddor del Sots-21 masculí als seus exjugadors, entrenadors i massa social del Bàsquet Nou Barris

“Camins, somnis i promeses”, diu una coneguda cançó.I de tot això han anat tots aquests temps a la banqueta local del BNB.

 

Em perdonareu però no soc textos curtos, i os vull fer veure a través dels meus ulls i entendre la darrera decisió com a entrenador a aquest club. Ara fa dos anys i mig, un estiu al 2013, l’Aaron Torres em sondejava per a agafar un sots21 a A2, una plantilla que, amb baixes, semblava mermada respecte una temporada on havia quedat quarta per la cua. Jo, molt de tirar-me a la piscina, li deia que estava “retirat”, però que acceptava l’equip si el club comptava a un projecte de tres anys per arribar amb aquell bloc a aconseguir la categoria preferent. A una cafeteria a pocs metres del “poli” ens feiem uns riures (em prendria per boig), que onze mesos més tard eren llàgrimes. La generació dels “grans” havia quedat tercera, assolia l’ascens, però queia a Tordera a quarts de final de Fases de Barcelona contra el millor equip de la fase regular. Sort, pensarien alguns. “Estas boig, Victor, a A1 ens trituraran”, deia el Marc Garrofé, ara jugador al CB Guinardó. Reia mentre li demanava la fe de l’any anterior. Tornariem a plorar, 9 mesos més tard, perdent, amb un Poliesportiu Valldaura allotjant unes fases de Federació, a semifinals de Barcelona contra el nostre taló d’Aquiles, Tiana. Això si, com a campions de lliga, i ja equip de Preferent per la present temporada. Sort, pensarien alguns. I aqui em vaig presentar. Amb el Juanjo Muñoz, el meu estimat “PJ” per sempre i un des dos jugadors que més temporades seguides m’ha acompanyat, l’Albert com a segon entrenador en la categoria més exigent, i un Chechi nou al club que se’ls ha guanyat a tots amb feina i més feina. En aquest bloc de línies no m’enrecordaré dels que no hi van voler estar, fos pel motiu que fos, però només puc agrair el coratge i la valentia dels que van assumir el repte. Al Raül, l’Adrià, Charles, el Borja, Moreno, el Taxu, el Javi, el David, els Guillems, el Sergio mentre pujava a pretemporada, i finalment a l’Arnau Pina, amb qui em vaig comprometre de dur a terme junts un projecte que al final no he sabut liderar, assumint un deute personal i esportiu més enllà. No valia, pensarien alguns. Després de les primeres 10 jornades, amb un balanç de 1-9 i en posició de descens directe, vaig decidir abandonar l’equip amb un objectiu: trobar una cara diferent per a liderar el projecte a la part més assequible de la temporada i fer millorar l’equip per a guanyar partits i mantenir la plaça a la categoria. No per cobardia, no per falta d’idees. Senzillament per la idoneïtat de un canvi de capità a la nau per a que les coses agafessin el rumb correcte. Han estat dos anys i mig d’autèntic somni per a un entrenador. Tots els ascensos possibles aconseguits, jugant totes les fases possibles, i amb jugadors fidels que han seguit tota ordre, a les bones i les dolentes. Una directiva que m’ha recolçat, i uns segons que sempre han donat la talla, tal com els dos delegats dels que he gaudit (gràcies, Sara!). M’he entregat infinitament, fins el darrer alé, i puc dir que no tinc més amb que sorprendre-os desde la banqueta. La sinfonia arriba a la seva fi, i jo haig de saber ser professional, i apartar-me per a deixar espai a d’altres per a que diguin la seva.

 

Moltes gràcies, amics i amigues. Espero que el basket os faci, com a minim, la meitat de feliços del que m’ha fet a mi des de la banqueta. Junts, sereu grans. I recordeu, que la sort no és la que marca el vostre camí, sino la vostra feina i la vostra capacitat de millora i comunicació.

 

Tan de bó els nostres camins un dia es tornin a trobar.

 

Signat, un amic.


Article: 8/01/2016


Minibasket: Ideas a vuela pluma

Llevamos ya un tiempo pensando en dedicarle un artículo o incluso una sección del blog al minibasket. No hace falta decir que es una parte esencial en el crecimiento de los jóvenes tanto en el ámbito deportivo como en el personal. La verdad es que hemos empezado a escribir varios artículos pero todos eran demasiado largos y nunca terminábamos de contar todo lo que queríamos. Así que hemos decidido, otra vez, soltar unas ideas a "vuela pluma", sin demasiada explicación. Elementos que consideramos claves y que tal cada uno de ellos diera para hacer un post. Espero que os sirva de ayuda:

(Fes click aquí per continuar llegint l'article)


Article: 27/12/2015


Les decisions ni són bones ni dolentes, són grises i condicionades

Us en recordeu de la reflexió que vaig fer el mes passat sobre quin era el significat d’èxit, victòria i derrota, doncs encara no he trobat la resposta. Si seguiu llegint, seguiré formulant preguntes sense resposta, és a dir que els que vulgueu una vida fàcil, no llegiu més.

 

Primer, comentar que ahir llegia la reflexió d’un gran amic del club sobre les dinàmiques positives, i el valor de ser un equip per davant dels resultats. És excelsa. M’encanten aquests equips de competició que li donen valor a valors que, crec, són de màxima importància tant a la vida com en el món de l’esport. Us la recomano.

 

Avui, canviaré totalment de tema, i parlaré de la presa de decisions del joc, on em centraré sobretot en el tema de la percepció.

 

Quants cops heu entrat a un camp de bàsquet, i heu escoltat un entrenador/a a la banda, cridant, dient el que han de fer en cada moment els seus jugadors/es?. Quants cops heu sentit l’entrenador/a dient durant un temps mort, tu (jugador/a) fes-me cas, que jo dirigeixo el partit? Després, els demanes als jugadors/es que prenguin decisions ells/es soles. No en sabran, i tu entrenador, en tindràs tota la culpa. Com vols que prenguin bones decisions si tu els hi estàs indicant què fer en cada moment? Això sí, ho tindràs tot més controlat, es farà el que tu vols, no hauràs d’improvitzar tàcticament, seran bons/es jugadores del teu sistema, jugaran com els hi has dit, quin orgull eh! Quin bon entrenador/a sóc, pensaràs. Doncs si és així, tens dues opcions, deixar de llegir, perquè el que ve a continuació segurament no t’agradarà o no hi estaràs d’acord, o acabar de llegir i reflexionar.

 

Jo em pregunto: i la creativitat del jugador/a on la deixem?, i la gràcia de jugar a un esport on pots decidir? Més que bàsquet, el jugador/a jugarà a l’oca (com deia el gran entrenador Ramon Jordana), on la teva presa de decisions és nul·la. La màgia del bàsquet és que és un esport inestable, canviant, d’anades i vingudes, incontrolable en molts aspectes, molts cops no és blanc ni negre, és gris, i aquest gris, és tan diferent per a cada persona que això és el que fa interessant aquest magnífic esport.

 

Has pensat què vol el jugador/a?, com es sent més còmode?, en quina posició vol jugar? Vaig més enllà, li has preguntat? Li has demanat que t’expliqui quines són les seves sensacions a pista? Amb això no vull dir que s’hagi de jugar com vol el jugador/a o equip, només dic que potser, s’hauria de tenir en compte a l’hora de confeccionar una manera de jugar, o implantar un sistema determinat.

 

Com a experiència personal, ara mateix estic portant un mini masculí, i em trobo amb jugadors als qui els hi agrada molt tirar de tres punts. I direu, ostres és fantàstic; el vostre bàsquet serà ràpid, molt ofensiu, molt distret de veure, a molts punts. No parlaré de l’encert, perquè no és el motiu d’aquesta reflexió (aspecte que deixo perreflexions futures). Jo els hi pregunto, són bons tirs?, el defensa et deixava espai?, tenies un company sol millor posicionat?, tenies espai per finalitzar a prop de cistella?

 

Crec que molts cops, com ho veiem des de la perspectiva d’entrenador (des de la banda), ens preguntem si era un bon tir o no, i li retraiem al jugador/a, quasi sempre mentre la pilota està en joc. Creus que el jugador/a t’està escoltant? O només et sent? Ell/a el que vol és jugar, no que el mantinguis quiet/a mentre els seus companys/es estan deixant-se la pell en defensa i en atac. Què pensarà ell/a en aquell moment sobre el compromís amb l’equip? Quins valors li estàs demostrant? Que quan comet un error, en comptes d’oblidar-se momentàniament i jugar per l’equip, ha de pensar en com fer-ho millor el pròxim cop? És aquell el millor moment per fer-lo reflexionar? T’has plantejat aquestes preguntes?

 

I jo em pregunto, per què no anem a la causa de la situació. Què és el que ha percebut el jugador per fer aquell tir? Quin és el valor del triple? Per què llencen més de tres punts que de dos punts? Per què la puntuació és més alta? Per què prenen la decisió de tirar a partir de la percepció que tenen un defensa que li està deixant espai? O per què el seu pare/mare li diu que llenci de tres? El que està clar, és que ell/a haurà près una decisió a partir de la percepció que ha tingut, per tant, serà una decisió que ja ha passat i és impossible canviar.

 

Sóc dels entrenadors que no intenta debatre o corregir accions que han passat, sobretot al partit, on crec que no és el moment idoni. Penso que hem de corregir a partir dels entrenaments, però a partir d’exercicis on el jugador hagi de decicir i s´adoni dels seus propis errors, per així adaptar-se, i millorar. És important que tinguem clar que un procés NO s’aprèn sense equivocar-se. El jugador ha de passar per moltes situacions. Crec bàsic, que ens quedi clar, que com a entrenadors/es hem de ser facilitadors d’aprenentatge creant situacions perquè aquest es produeixi.

 

També penso que com més experiència positiva tingui el jugador/a, més percepció i més ràpid decidirà. Al final, el jugador/a ha d’anticipar-se als problemes que li genera el joc. Però qui decideix aquesta experiència positiva? Fins a quin punt condicionem els entrenadors una manera de jugar? Fins a quin punt condiciono els exercicis perquè el jugador prengui una decisió? No creieu que la percepció del joc es veurà molt condicionada per allò que l’entrenador fomenta percebre?

 

El que estic intentant fer per canviar aquesta dinàmica de tir, és donar-li una altra puntuació al triple. Per experiència, no es tracta de prohibir cap acció, ni obligar al jugador/a que llenci de dos punts, perquè això, el que et donarà ,és resultats a curt termini, però a la llarga, el jugador seguirà actuant com ell creu que és millor, o com ha après.

 

Després d’analitzar la situació del nostre equip, que crec que és la satisfacció que en el maleït marcador, es veurà reflectit una puntuació més alta, considero que a partir d’ara, el Mini Maculí del Nou Barris, en els exercicis durant l’entrenament i al partit, una finalització propera a cistella (si és possible que sigui creativa) valdrà 3 punts, un tir lliure valdrà 2 punts i un triple en valdrà 1. Ja observarem com funciona i quins aspectes positius i negatius ens dóna.

 

Veurem com va la segona fase, ja us ho explicaré.

Una de les coses que tinc més clares és que ‘’si un no fracassa cada dos per tres, és senyal que no fa res d’innovador’’.

 

Entrenador/a, si vols comentar-me quelcom, o parlar algun aspecte relacionat amb el tema, no dubtis en enviar-me un correu a: aldoentrenadorbq@gmail.com

 

De tot s’aprèn, però mai et quedis amb les ganes de preguntar. No et donaré la millor resposta, però si et diré el que penso i t’intentaré ajudar a que trobis una solució.

 

‘’És millor que hi hagi preguntes sense respostes que respostes sense preguntes’’.

 

 

Aldo Martín Fuentes


Article: 21/12/2015


CARTA OBERTA D'UN ENTRENADOR


Per posar-vos en situació, les nostres noies porten des del 31 d’Agost entrenant. Platja, parc, pista exterior, interior... Hores i hores de preparació física, mental, tàctica i tècnica acumulades, amb l’únic objectiu de millorar.

Tot i les hores i esforç dedicats, aquestes noies, en 4 mesos, mai m’han demanat explicacions. Mai m’han preguntat perquè he de venir una hora abans sinó hi ha pista, o perquè he de començar un 31 d’Agost si cap equip entrena sense horari de pista. Mai m’han negat un esforç, ni per exagerat que fos. I ho dic perquè això no és fàcil. Trobar-te carta blanca, amb unes noies que només ofereixen i donen, pràcticament sense demanar res a canvi. Són tot servei, tot cor i tot sentiment. Per això és més fàcil que tot afecti molt més: les dinàmiques negatives afecten molt més a aquells que no tenen sang freda; les absències d’entrenament es noten molt més en un equip cohesionat que està acostumat a treballar sense mesura; les males ratxes, les cares tristes, els problemes, les lesions, les malalties... tot lo dolent es contagia i es comparteix.

El millor, és que allò positiu també es contagia, i això és el més bonic de tot. Si quelcom ha caracteritzat i caracteritza el nostre equip és el somriure. I en això hem participat tots i totes: el club, les jugadores, els pares, les mares i l’equip tècnic, incloent el coordinador, sempre amb comentaris positius i constructius. El to positiu, de treball, esforç, valentia i somriure és el que caracteritza el nostre equip.

 

Permeteu-me que us digui que no hi ha ningú més equivocat, en la meva opinió, que el que afirmi que un equip per guanyar necessita seriositat. La seriositat, en un equip que ho dóna tot sense demanar res a canvi, està de més. El que necessita un equip com el nostre, que és tot sentiment, és confiança. I la confiança, noies, no ve de fàbrica. La confiança es guanya, i ja la guanyarem, la estem guanyant, cada dia que passa, sense pressa. Hem iniciat i construït un bon camí, i el continuarem construint fins al final del nostre cicle, sigui quin sigui.

 

Per acabar, només vull dir que els marcadors masses vegades condicionen les opinions de tothom, sobretot de nosaltres, el propi equip, que som els crítics més durs amb la nostra feina. No fa molt de temps un bon amic meu va escriure per aquí que hauríem de comptar en els nostres marcadors, resultats i estadístiques alguns factors més que les simples cistelles de 2 i 3 punts d’un partit per poder valorar el nostre treball.

I ara, noies, sí que em surten els comptes. Ara sí que semblem imbatudes: en esforç, treball, equip i somriure. I això, en la meva humil opinió, val molt més que 3 o 4 punts més a la lliga.

 

Felicitats noies, seguim treballant... #GOBNB #somGRANS #tutambéjugues12

 

Àlex Nebot


Article: 17/12/2015

James Naismith’s Life and Legacy: Celebrating 150 Years (KU Libraries)

Una curiositat. Veu i text en anglès.

La veu de James Naismith, inventor del bàsquet.

 

http://exhibits.lib.ku.edu/exhibits/show/naismith150/collections/radio-interview

BÀSQUETBOL

El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.

(Fes click aquí per continuar llegint l'article)


Article: 1/12/2015

Mirar, veure i comprendre.

Interessant article de "PERARNAU MAGAZINE" adreçat al futbol però perfectament aplicable al bàsquet.


“En los juegos deportivos colectivos, la dimensión táctica ocupa el núcleo de la estructura del rendimiento, por lo que la función principal de los demás factores, sean ellos de naturaleza técnica, física o psíquica, es la de cooperar en el sentido de facultar el acceso a desempeños tácticos de nivel cada vez más elevado”

Julio Garganta

Fes click aquí per accedir a l'article complet.


Article: 

Nens i l'esport: Tips per mantenir-los motivats

" Los beneficios de la actividad física son numerosos, tanto en adultos como en niños. Aunque en un primer momento, los beneficios que saltan a nuestra mente son los físicos, como evitar la obesidad, desarrollar hábitos saludables, etc., muchas veces olvidamos que el deporte ayuda a construir la personalidad de los niños. El compromiso, la disciplina, el liderazgo y un concepto de competitividad saludable son algunas de las competencias importantes que los niños desarrollan durante una práctica deportiva saludable. "

Fes click aquí per llegir l'article sencer.


XAVI GARCIA. BASKETBALL COACH

Herramienta de liderazgo para re-enfocar y solucionar conflictos internos

Ningún problema puede ser resuelto desde el mismo nivel de conciencia que lo creó” Albert Einstein.

Este post es una herramienta de consciencia para ser capaces de re-enfocar problemas del día a día del entrenador y el director técnico. Puede ser irrelevante o muy potente, en función de lo abierta que tengas la mente. Espero que lo disfrutes :-)

levels-of-reality-image-only1

(Clicka aquí i veuràs l'article sencer)


REFLEXIÓ D'UN ENTRENADOR NOVELL


Els nois de l'Andrea, el Dani i l'Aldo

Primera volta de la fase prèvia del Mini Masculí del Bàsquet Nou Barris, format per: Richard, Pau, Hugo, Amine, Max, Álex M, Ángel, Eric, Pablo, Álex O, Juan, Adrià i Lucas (jugadors) Andrea, Dani i Aldo (entrenadors/a).


Si mirem la classificació, observem 0 victòries i 4 derrotes contra els equips del grup (Alisos, Sant Ramon Nonat, Joventut i Sant Andreu), i un balanç de punts a favor/en contra molt desfavorable.
Però què entenem per victòria/derrota? I què entenem per perdre/guanyar? 
Són antònims, sinònims o són paraules tant subjectives/relatives, que són difícils de definir. Per això, ara mateix han desaparegut del meu vocabulari. Ara mateix em trobo molt dubitatiu, cada cop que intento resoldre una pregunta, em surten més preguntes i més reflexions a fer. És com una lluita interna sense final, però crec que aquesta és la màgia de la búsqueda d’aquesta veritat.


Què és l’èxit? Qui el defineix?
Com a opinió personal, crec que el bàsquet va més enllà d’un resultat final. Utilitzar la paraula victòria/derrota treu valor a l’esport, ja que SEMPRE s’ha de gaudir i passar-ho bé. Personalment sento que estic dins del grup d’entrenadors/es que valora més l’esforç que el resultat, i que premia els aspectes ben fets més enllà d’haver guanyat o perdut. Quants cops ens hem trobat jugadors/es que quan acaba el partit ens pregunten: Com hem quedat? Quants punts he fet? No heu pensat mai... Maleït marcador!!!!
A la pregunta, "Com hem quedat?" Responc com a entrenador: Un valor treballat, o que volem potenciar, o que l’equip entén que és bàsic per la pràctica de l’esport + un núm. de l’1 al 10 – Un contravalor en el que NO creieu com a equip + un núm. de l’1 al 10 (Ex.: Esforç 10 - Egoisme).

A la pregunta, "Quants punts he fet?" Respon com a entrenador: Divideix els punts finals pel número de jugadors de l’equip, multiplicat assistències donades individuals (Ex.: 73 punts finals, 13 jugadors a l’equip, 3 assistències donades: 73/13 x 3= 16 punts).


He intentat buscar respostes creatives, sempre pensant en el col·lectiu, l’equip. No sé si seran les adients, ni les correctes, ni les millors, però són les meves, i en les que crec.
D’altra banda, exposo com s’està treballant els valors, una de les prioritats de l’equip, i una manera d’enfocar l’esport diferent. Ensenyar inspirant el desig d’aprendre. El ‘’tercer temps’’ els dies de partit com a locals (promovent l’esportivitat entre equips), ‘’la caixa de les frases’’, les graelles de responsabilitat (material, dutxa i entusiasme) i la “Llibreta BNB de Valors 100%”.
Crec que el bon entrenador no és qui guanya sinó qui ensenya. Cada dia aprenc més dels “petits”, l’alegria d’entrenar, les ganes de ser cada dia millors, el somriure, l’actitud posada, la passió demostrada... perquè la importància dels valors, va més enllà.
Aprofito per dir a tots aquells entrenadors rookies, o que estiguin en categories de formació, no sigueu extintors, sigueu combustible, no frustris somnis, recolze i empènyer, mai apaguis les petites flames que tens davant. Fes màgia, fes màgia amb els exercicis, fes màgia als entrenaments. L’esport és un instrument per formar i no un FI.


ALDO MARTIN